- Hola, bon dia! Miri, venia perquè he vist que m'han cobrat, erròniament, 180 EUR.
- Ah, no! No és cap error. És la seva hipoteca Espanya.
- Però si jo no l'he demanada!!!
- No, no cal demanar-la. La hi assignem automàticament pel sol fet de ser titular de la llibreta Catalunya.
- Automàticament? Però, i quins avantatges hi tinc, doncs?
- Ui, molts! Pensi que és el que se'n diu una llibreta solidària. Amb els seus diners es podran, per exemple, regalar ordinadors portàtils als titulars de la targeta Extremadura o bé peatges d'autopista als propietaris d'un compte Castella.
- Però... si jo no en tinc d'ordinador!!! I he de pagar les autopistes cada cop que viatjo!!! I per a mi... què hi haurà?
- Per a mi, per a mi... Va, home, no sigui tan egoista! Que a vostè no li ve d'aquests 180 EUR al mes!
- Que no em ve de... però... i doncs?... així ho estem pagant tota la família? La meva dona? El meus dos fills?
- Sí, sí, és clar. Tots els titulars.
- Però això són més de 700 EUR cada mes!!! És una vergonya!!!
- Miri, amb franquesa, entre vostè i jo... sí, és un escàndol! Però bé, com que té un contracte de permanència 'de per vida' no hi ha res a fer. Les condicions són així!
- Doncs miri, sap què li dic? Que a la que pugui canviaré de banc!!! Au, que tingui bon dia senyor... com es diu vostè sis plau?
- Solbes, Pedro Solbes. Que tingui un bon dia i molta sort si es pensa que podrà canviar de banc fàcilment.
Des de fa 300 anys, els catalans hem estat uns il.lusos.
Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans?
No hay comentarios:
Publicar un comentario